Pors infantils. Abordatge psicològic – Psicologia i Logopèdia Badalona

Les pors infantils són una part natural del desenvolupament emocional dels nens. A mesura que exploren el món que els envolta, s’enfronten a situacions noves i desconegudes que poden generar ansietat. Aquestes pors són normals i, en molts casos, temporals, però és essencial que els adults comprenguin i donin suport als nens en el procés d’enfrontar i superar aquestes preocupacions.

Les emocions són una part important a la vida de tota persona, ja que diàriament ens enfrontem a moltes situacions que ens produeixen unes o altres emocions. Al llarg de la vida aprenem a identificar i gestionar cadascuna de les emocions, a mesura que augmentem el nostre desenvolupament maduratiu i a base d’experiències passades, creixem en allò que definim com a intel·ligència emocional.

Una de les cinc emocions primàries és la por, la qual és una resposta emocional natural i adaptativa que s’activa davant de situacions percebudes com a amenaçadores o perilloses. És una emoció bàsica que ha evolucionat com a part de l’instint de supervivència dels éssers vius i que prepara l’organisme per enfrontar-se o fugir d’una amenaça, desencadenant una sèrie de respostes fisiològiques i psicològiques.

Les pors infantils poden sorgir de diverses fonts. Algunes són innates, com la por a la foscor o als sorolls forts, mentre que altres es desenvolupen a partir d’experiències personals o influències externes. Els nens també poden adoptar pors dels adults que els envolten, persones del seu entorn o mitjançant l’exposició a mitjans de comunicació, llibres o històries.

ELI ARCE

Psicòloga de IPL Badalona

PORS MÉS FREQÜENTS A L’INFANTESA

Les pors infantils són molt freqüents en els infants sobretot a les edats inferiors als 8 anys, entre les més comuns destaquen:

Por a la foscor: Aquesta pot ser la por més comú a l’àmbit infantil. La foscor pot semblar desconcertant per als nens, ja que la seva imaginació pot crear situacions aterradores en entorns amb poca llum. Posar una petita llum a l’habitació pot ser reconfortant per a molts i alleujar una mica aquesta por.
Por a monstres o criatures imaginàries: És molt comú que els nens creguin que aquests mites aterridors existeixen. Com a adults, és essencial tranquil·litzar-los i explicar-los que aquestes criatures només existeixen a la seva imaginació.
Separació dels pares: Els nens petits sovint senten ansietat en separar-se dels pares, ja sigui per anar a la guarderia o col·legi, quedar-se en una casa que no és la seva una tarda o una nit… Potser no està entenent el perquè ha de separar-se de la seva figura de suport i enfrontar-se sol a una situació, més o menys desconeguda. Pot ser també que el nen no entengui que només serà per una estona i que després els pares tornaran, ho poden concebre com una amenaça d’abandó.

Aquesta és una etapa normal del desenvolupament i generalment millora amb el temps i la familiaritat amb les rutines. És important fer entendre als nens que en una estona el pare o la mare el tornarà a recollir i fins i tot plantejar-li una possible activitat que li agradi al nen i poden realitzar després tots junts. Alhora és important fomentar la seva autonomia, perquè a poc a poc concebin com a segura la situació d’estar sense els seus cuidadors ja que podran fer algunes coses per ells mateixos.

Por a allò desconegut: Situacions noves, persones estranyes o llocs desconeguts poden provocar ansietat en els nens. L’exposició gradual i l’explicació acurada els poden ajudar a enfrontar aquestes pors.
Por de sorolls forts: Els sons forts, com ara trons o focs artificials, poden espantar els nens. En aquest cas és important proporcionar consol i explicar la causa d’aquests sorolls per ajudar-los a sentir-se més segurs.

Orientacions per treballar les pors amb els infants

En general, podem observar que en totes aquestes pors infantils, el recolzament de les figures de suport és essencial perquè les superin. Considerem que a la majoria d’aquestes pors coincideixen les actuacions que els pares poden fer per ajudar-los, entre les quals destaquem:

Comunicació oberta: Fomentar un ambient on els nens se sentin còmodes expressant les pors. Escoltar amb empatia i validar els sentiments els brinda seguretat.
Educació i exposició gradual a l’estímul temut: Explicar de manera senzilla les situacions que generen por i exposar gradualment els infants a aquestes experiències els pot ajudar a superar els seus temors.
Rutines: Establir rutines predictibles proporciona seguretat als nens. Saber què esperar a diferents moments del dia pot reduir l’ansietat.
Reforç positiu: Reconèixer i elogiar els esforços dels nens per enfrontar les seves pors en reforça la valentia i la fortalesa emocional. Podem utilitzar frases com: “Ho estàs fent molt bé” “Ets molt valent”
Evitar ridiculitzar o minimitzar: És essencial prendre seriosament les pors dels nens. I validar les emocions que aquests els poden produir. Ridiculitzar o minimitzar les vostres preocupacions pot fer que se sentin incompresos.

En resum, les pors infantils són una part normal del creixement i desenvolupament. En comprendre i recolzar els nens a mesura que enfronten els seus temors, els adults tenen un paper crucial en l’enfortiment de la resiliència emocional dels més petits. Amb paciència i empatia, els podem ajudar a superar aquestes pors i créixer en individus segurs i valents.

Si necessites més informació sobre el tractament de l'ansietat, contacta amb nosaltres

Quan cal demanar ajuda d’un psicòleg infantojuvenil per tractar les pors?

Però, com saber si la por és normal per l’edat i el desenvolupament maduratiu del petit o si aquesta por és desproporcionada i hauria de demanar ajuda? Diferenciar entre la por normal i una fòbia implica considerar algunes variables com la intensitat de la reacció, la durada dels símptomes i l’impacte a la vida quotidiana.

D’una banda, les pors normals en el desenvolupament dels nens són una resposta emocional proporcional a una situació real o que ell percep com a perillosa i acostuma a disminuir una vegada que la situació amenaçadora ha passat o s’ha resolt. La intensitat de la por acostuma a ser manejable, temporal i d’acord amb l’amenaça. Encara que la por pot generar incomoditat o estrès temporal, generalment no interfereix significativament a la vida diària, ni limita les activitats normals que sol fer el petit.

D’altra banda, la fòbia implica una por extremadament intensa i desproporcionada en relació amb la situació o l’estímul específic, que possiblement no encaixi amb la realitat. Pot desencadenar una resposta de pànic significativa, fins i tot davant de la simple anticipació de l’objecte o situació temuda, és a dir, pensar que pot passar.

Les fòbies persisteixen durant sis mesos o més i sovint persisteixen al llarg del temps, tret que es tractin. L’ansietat associada a una fòbia pot augmentar amb el temps. A més, la fòbia pot tenir un impacte significatiu a la vida quotidiana, fent que el nen no vulgui acudir o eviti la situació o objecte temut i que generalitzi aquesta por irracional.

Per tot això, si sospites que el teu fill pot estar experimentant una fòbia, és recomanable buscar l’ajuda d’un professional, ja que això pot marcar la diferència en la gestió de la fòbia i millorar la qualitat de vida del petit i la vostra família.