TDAH en Adults

El TDAH en adults ha estat tradicionalment menys reconegut que el TDAH infantil, ja que les primeres investigacions clíniques sobre el trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) es centraven exclusivament en nens, partint de la idea que aquest no persistia a l’edat adulta.
Amb els anys, però, la recerca científica ha demostrat que aquest trastorn pot mantenir-se al llarg de la vida i afectar significativament el funcionament diari de la persona, causant problemes a l’entorn laboral, els estudis i en les relacions personals.

Actualment, s’estima que la prevalença del TDAH en adults és d’entre un 4 i un 5%, fet que el converteix en un dels trastorns psiquiàtrics més freqüents, per sobre de la esquizofrènia (1%) o el trastorn bipolar (1.5%).

Descripció del TDAH en adults

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que es pot manifestar amb una combinació de símptomes com la dificultat per mantenir l’atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat, caracteritzant-se així mateix per una afectació de les anomenades funcions executives (planificació, flexibilitat cognitiva, memòria de treball, organització, inhibició de resposta, monitoratge (supervisió d’un mateix)).

En l’etapa adulta, la simptomatologia pot canviar: la hiperactivitat tendeix a reduir-se, però sovint persisteix el dèficit d’atenció.
Això es tradueix en problemes per organitzar-se, gestionar el temps o mantenir la concentració durant períodes llargs, així com en una major impulsivitat o tendència a actuar sense reflexionar.

Un diagnòstic i tractament adequats durant la infància són la millor base per reduir els símptomes i millorar el funcionament en l’edat adulta. No obstant, l’avaluació o diagnòstic també es pot dur a terme a l’edat adulta a partir de proves específiques de neuropsicologia.

Subtipus de TDAH

Segons el DSM-V, podem distingir tres presentacions principals del trastorn:

1. Predominantment inatent: amb dificultats per mantenir l’atenció, seguir instruccions o organitzar-se, també sol anar acompanyat de certa lentitud a les tasques de caire cognitiu.
2. Predominantment hiperactiu/impulsiu: amb dificultats per controlar els impulsos, inquietud motriu i mancances en el control de la impulsivitat.
3. Combinat: la persona mostra tant símptomes d’inatenció com d’impulsivitat i inquietud.

Evolució del TDAH en adults

A banda dels símptomes principals, molts adults amb TDAH presenten baixa tolerància a la frustració, canvis emocionals, dificultats en les relacions i tendència a procrastinar tasques que requereixen esforç.

• Àmbit acadèmic: pot haver-hi més dificultats per mantenir el rendiment o finalitzar estudis, tot i tenir una intel·ligència dins la normalitat.
• Àmbit laboral: és freqüent trobar problemes d’adaptació o de constància a la feina, sovint relacionats amb la inatenció o la impulsivitat.
• Relacions interpersonals: poden veure’s afectades per la impulsivitat, la impaciència o les dificultats en la gestió emocional.

Referències
Reyes Ticas, J. A., & Reyes Ochoa, E. (2010). Trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en adultos. Rev. méd. Hondur, 196–202.
https://pesquisa.bvsalud.org/portal/resource/pt/lil-644962

Ramos Quiroga, J.A. (2009). TDAH en adultos: factores genéticos, evaluación y tratamiento farmacológico. Universitat Autònoma de Barcelona.
http://hdl.handle.net/10803/5585

Barkley, R. A. (2015). Attention-Deficit Hyperactivity Disorder: A Handbook for Diagnosis and Treatment (4th ed.). New York: Guilford Press. https://www.guilford.com/books/Attention-Deficit-Hyperactivity-Disorder/Russell-A-Barkley/9781462543972

Avaluació del TDAH en adults

El diagnòstic s’ha de basar en una avaluació clínica integral que inclogui:

1. Història clínica detallada
2. Proves neuropsicològiques estandarditzades
   • WAIS IV
   • TMT
   • STROOP
   • d2-r
3. Qüestionaris d’avaluació
   • Conners
   • DIVA
   • PAI
4. Anàlisi de comorbiditats (depressió, ansietat, problemes de son, abús de substàncies, etc.)

En quant a comobiditats convé destacar que molts cops ens podem trobar que es presenten altres mancances que poden quedar enmascarades pel TDAH o, al contrari, enmascarar el TDAH, com per exemple la presència de TEA o Trastorn del Espectre Autista (en diferents graus) o Dislèxia.

Tractament del TDAH en adults

El tractament en el TDAH acostuma a ser multidisciplinar, sovint necessitant el treball conjunt amb el neuroleg o el psiquiatre, tot i que molts cops no és del tot necessari. Generalment, des de la psicologia i la neuropsicologia el abordatge del TDAH en adults acostuma a consistir en:

Intervenció psicoeducativa: orientada a augmentar la consciència sobre la simptomatologia i el seu impacte en la vida diària, identificant les dificultats i aprenent estratègies compensatòries.

Teràpia psicològica: pot ser individual o grupal, i busca ajudar la persona a acceptar el diagnòstic i desenvolupar eines per gestionar millor el seu dia a dia.
La teràpia cognitivoconductual ha demostrat ser especialment eficaç en la millora de símptomes associats com l’ansietat o la depressió, així com en l’organització personal i laboral.